Legnano story - note personali
Precedente  |  Successivo ]     [ Su  |  Primo  |  Ultimo ]     (Article 151 of 293)
 
ACCADEMIA
 
El Rattin
di Edoardo Bossi
 
el “rattin” de la Galleria Vittòri Emanuèll II Lo scritto vuol ricordare il primo impianto di illuminazione della Galleria Vittorio Emanuele II in Milano ed in particolare l’ingegnoso sistema di accensione
 
Ma ’se l’è?
Beh, per parlà del “Rattin” occor andà on poo indree in del temp.
El 16 e el 17 de settember del 1862, el Comun de Milan el decid de approvà el progètt de l’ingegnee bolognes Giusèpp Mengoni, progètt ch’el riguardava la costruzion de la Galleria Vittòri Emanuèll II in Milan. In del stèss ann se comincia a trà-giò i cà che gh’è lì intorna e fra quèsti anca i Pòrtich di Figin (del ’4oo) e l’isolaa del Rebecchin.
El 7 de marz del 1865, Vittòri Emanuèll II el mèttgiò la prima prèia; el 15 de settember del 1867 gh’è l’inaugurazion.
Finii i festeggiament, a la presenza del Re, del Sindich, de l’architètt Mengoni, di rappresentant de la Società inglesa che l’aveva inanziaa l’òpera e del nodar Alberti, se permètt a la popolazion de visità la Galleria e ammirà in tutta la soa bellèzza l’intera òpera dòpo avè pizzaa tutt i lamped a gas.
I lamped de la cupola s’impizzaven per via d’on strani intracchen: on carrèll meccanich ch’el correva in su ona rotaia, el faseva tutta la circonferenza de la cupola e andand in prèssa cont ona scia de foeugh, che la vegniva assicurada da on stoppin imbevuu cont on liquid iniammabil, el pizzava i becchitt di lamped a gas. ‘Sto intracchen, i milanes l’hann subit ciamaa “rattin” per via de la similitudin.
I misur del “rattin” eren: 15 cm in altèzza, 10 cm de larghèzza e 50 cm de longhèzza; l’aveven portaa a coo el Direttor tècnich di laorà de la Galleria: Giusèpp Chizzolini e on operari de l’oficina del gass, Battista Morandi. I duu aveven miss insèma on ver e pròppi gioièll meccanich, con tanto de sistèma de contròll de la velocità, de la frenada, de snoeud per i curv e de iama antivent.In di grand occasion, ai ses’cent foeugh a gass che illuminaven la Galleria, se ne giontava di alter pussee potent.
El “rattin” l’ha funzionaa per ben 18 ann, poeu gh’è rivaa l’elettricità e el “rattin” l’ha dovuu andà in depòsit e in a on quai ann fa l’era possibil vedèll al Museo de Milan.
In del genar del 1874, ona tremenda grandinada l’ha desfaa tutt’i veder de la cupola e del tècc de la Galleria, inscì ven deliberaa de rimètt a pòst el dagn; i laorà vègnen inii in del febrar del 1878. In del temp che se laorava per la sistemazion del tècc e de la cupola, vèrs la in de dicember del 1877, l’architètt Mengoni, che l’era andaa-sù su ’n’impalcadura per controllà i laorà, el borla-giò e el moeur, pròppi in la zona de l’arch d’entrada de la Galleria, da la part del Dòmm.
I giornai de chi temp là parlaven de suicidi ò pegg anmò de omicidi, cèrt l’è che pesant eren i perplessità: incident in sul laorà? Chì i dubbi se fann anmò pussee important, pròppi a lù, che prima de tutt el se preoccupava de la sicurèzza di sò maestranz.
Si tramanda che in quell’isolato si trovasse l’osteria detta del “Rebecchino”, cioè del suonatore della “ribeca” o “rebecca”, strumento musicale ad arco, tipo viola.
fine pagina