Legnano story - note personali
Precedente  |  Successivo ]     [ Su  |  Primo  |  Ultimo ]     (Article 83 of 293)
 
Lettera averta su la koiné
 
Trattato sulla grafia del dialetto milanese. Un metodo comune e classico per poterlo scriverlo e leggerlo da tutti. Si tratta di un compromesso necessario per tentare la diffusione ne la sopravvivenza.
 
A voeuri minga predicà o fà la part de vun che dis a i alter quell che gh’hann de fà, però dato che l’è on poo de temp che me se troeuvi in mezz a i sòlit argoment che parlen de grafia del Lombard, a vorevi dì anca mì la mia. El sia ciar che l’è domà on pont de vista, però…..ch’el pòda juttà on quaivun a bandonà ona certa intransigenza che poeu, a questa nòstra bella lengua la ghe fà domà del mal.
Se fà on gran parlà de troà ona grafia per el Lombard Occ. El problema principal che me par de individuà l’è che ona gran part de la gent che la se confronta con sta ròbba l’ha nancamò capii che «grafia » el voeur minga dì cambià la manera de parlà, ma domà la manera de scriv de moeud che tucc, poeu, a pòden vess bon de leggel. Capii sta ròbba (che l’è però importanta, anca perchè quanti vòlt a se semm sentii dì : ma numm a Còmm a disom….) cercaroo de mett giò on para de pont :
Prima de tutt a ne tocca sottolineà che gh’emm de front on gran numer de gent, de lengua mader o meno, che però hinn squas completament ignorant quand se parla de scrivel o de leggel (e chì se pò dì nient, l’è on fatt). I pòcch che proeuven a scriv in Lombard o doperen la grafia classica o ne inventen voeuna noeuva, che la pò anca vegh di pont lògich, ma che l’è minga codificada e donca a vedom ona quaivòlta di consonant doppi, ona quaivòlta nò, i vocal scrivuu ind ona manera e di alter vòlt ind on altra. Gh’è al moment domà ona ròbba ciara e che se pò minga ribatt, o ben che in sto moment chì gh’emm domà ona grafia che l’è giamò codificada, che la gh’ha ona letteradura scritta de tutt rispett e che, dessorapù, l’è anca reconossuda da l’Union Euròpea : la grafia classica (codificada e semplificada dòpo tanti ann de laorà dal Circol Filològich de Milan (che l’è minga on circol de gioeugh di bòcc, per chì le sà nò, ma on center de studi di lengh, in pee da pussee de cent ann). Donca, cambià la grafia el voeur dì : comincià de noeuv on laorà de ann de codifica (per minga esagerà) ;
vegh de insegnaghela de noeuv a tucc (anca a quei che già doperen la classica.) ; trà via tutt el còrpus letterari del Lombard dal 1500 al dì d’incoeu (ch’el sarriss anca negaghel a i noeuv generazion). Inscambi, seguttà a doperà la classica el voraria dì : vegh on seri laorà de codifica giamò faa ; vegh de insegnaghel domà a quei che le doperen nò ; dagh access anca a i noeuv e i vegg generazion a tutta la letteradura classica (che l’è minga domà el Pòrta, com’el cred quaivun). Parlemmen nò de la indiscutibil patent de nobiltà de ona lengua scrivuda in stà manera da secol.Altra scòla de penser : « ma numm chì a pòdom nò doperà la grafia classica perchè l’è strutturada per el Milanes ch’el gh’ha minga i accent che gh’emm numm ! ». Ma chì semm pròpi dree a cercà la guggia ind on pajee !! In tucc i lengh la vocalizzazion l’è differenta de loeugh a loeugh, de region a region, ma per quest a s’è minga creaa ona grafia che la gh’abbia daa i son perfett a ògni paròla.
Domandégh a on sardo e a on lombard de prononziav la paròla fuoco ; vun a ve la disarà con la O sarada e l’alter averta. Ma nonostant quest se scriv semper fuoco (e minga fuòco o fuóco). Scolté come el vocalizza on piemontes o on lombard o on calabres e poeu disìmm se prononzien i vocai a la stessa manera ; me par minga però che scriven l’italian in manera differenta ! E allora spieghèmm el perchè on quaivun el voraria ona grafia differenta da la classica domà perchè a Milan genoeugg el se prononzia con la OEU sarada e in Brianza averta (o el contrari) ? Ma l’è ona ròbba normala in tucc i lengh ! Scrivemmela OEU e poeu vun la leggiarà averta e vun sarada come el succed anca in italian. E inscì per tucc i alter vocai.
On alter esempi cont ona lengua forestera ?
Scolté come prononzien la paròla mate (compagn) on american e on australian :
sentarii allora vun a dì meit e l’alter mait. Ma minga per quest hinn andaa a cercass ona grafia noeuva ! E parlom nò di consonant :
domandé a on ingles a on american e a on scozzes de prononzià la paròla train (tren).
Scoltarii ona R che la và da on trillant compagn a l’italian del scozzes, fina a ona ròbba che la par prononziada con des gòmm american in bocca de l’american. Però anca chi me par che i trii a scriven tucc in la stessa manera, o nò ? E che dì de la Z italiana ?
Leggì rosa, Zorro e azione e disìmm se la sona minga differenta in ògni paròla. Però me par nò che l’Accademia de la Crusca l’abbia cercaa trii segn different per rappresentalla. E allora perchè numm gh’emm de cercà on caratter per ògni accent de vocal ?
L’unica ròbba che gh’emm de vegh in ment l’è che la ò la gh’ha el valor de o in italian (che la sia averta o sarada), che la o l’è ona u italiana, che la oeu l’è la eu francesa e che la u l’è la u lombarda (o la ü todesca). Poeu chissessìa el prononziarà con l’accent del sò paes. Ma da chì a andà a cercà ona manera de scriv per ògni variant…fioeu a rivom pù a cà !
Terza (e speri ultima) scòla de penser : « ma al dì d’incoeu la gent la reconoss pussee i
caratter Ö e Ü de quei de OEU e U ». Anca chì la mia rispòsta l’è, ma chi l’ha dii ?? El me pader, che l’è dialettòfon e l’italian l’ha sentii domà a scòla, el gh’ha pròpi nanca idea de come se legg ona ö o ona ü . E l’è pròpi in de la nòrma del lombard medio. Donca tòrnom al primm pont ; se gh’emm de insegnà tutt de noeuv perchè insegnà minga quaicòss che gh’ha giamò di regol e ona letteradura scrivuda in quella manera ??
Troeuvi minga di alter esempi de fà al moment, ma speri de vess staa a bon cunt ciar.
De qualsessìa manera questa chì la voeur vess ona lettera averta. Porti con mì domà l’esperienza de vun ch’el Lombar Occ. se l’è imparaa dal nient (anca perchè tucc e duu i me gent hinn de la Val Camonega e m’hann semper parlaa in Lombard Or.) e che, a differenza de tanti alter lombard a sta lengua a ghe tegn tantissim e per sto motiv chì proeuvi a doperalla in qualsessìa occasion.
Per conclud metti insema a l’articol el test del reconossiment ch’el Consili d’Euròpa el gh’ha giamò daa al Meneghin. Fioeu cominciom de chì che semm giamò a bon pont.
fine pagina