Legnano story - note personali
Precedente  |  Successivo ]     [ Su  |  Primo  |  Ultimo ]     (Article 149 of 293)
 
EL BIGLIETTIN
Enzo Annoni
A scòla con mì, al cors de milanes, gh’è ona bionda cont i cavèi curt e i oeugg verd.
La gh’ha adòss on quai etto pussee, ma miss tutt in di pòst giust, come me pias a mì.
Con lee, pussee che de ròbb de scòla, hoo mai parlaa, ma el mè coeur el ciappava la rincorsa quand lee la me vegneva vesin.
L’altra sira, intanta ch’el professor el spiegava la grammatica, mì hoo minga poduu trattegnimm dal scrìvegh on bigliettin con sù: “Sunt innamorà de ti” e poeu hoo pregaa i mè compagn de fà la cadèna per faghel rivà.
Intanta mì la tegnevi d’oeugg, per vedè i sò reazion:
lee la me varda e la me sorrid e poeu, per la stessa via, me ven indree on bigliettin.
El coeur el me salta in gola, ma pòdi nò légel lilinscì al mè pòst e allora ghe foo segn al professor che gh’hoo bisògn de andà foeura.
Lù, che l’ha vist tutt l’intracchen, el me fa segn de sì, cont ona faccia che la voeureva dì: “Va, che t’hoo sgamaa, margniff!”
Appèna foeura, vòlti el canton e dervi subit el bigliettin: l’era el mè, con sòtta ai trè paròll che mì avevi scrivuu, trii segn ross, come a sottolineà che ghe faseva piasè, ma poeu gh’era el sò con sù: -“Sunt” se scriv sont, con la o che la sòna come la “u” italiana.
“Innamorà” l’è l’ininii. Per el participi passaa ghe voeur la doppia vocal “a” inal: innamoraa. “Tì” l’è on pronòmm ch’el gh’ha de vess accentaa- Resti mal, me le spettavi nò... La m’avess dii de nò, saria staa content, perchè sicurament voreva dì “Insist che ghe stoo.”
Se la se fudess inrabida sul seri e la m’avess daa ona sberla, saria staa pussee content anmò, perchè i s’gaff di dònn hinn come i ferid e i medaj de guerra: ròba de vantass per tutta la vita!
Ma fass gioeugh di mè sentiment, del mè coeur e ciappasela con l’ortograia e la grammatica l’è on affront che pòdi nò sopportà.
Voo in bagn e vegni foeura pù, ina a la in de la lezion!
La moral: Se te voeuret conquistà i bèi tosann, impara ben el milanes....
 
 
 
 
EL VICOL DI CÒRD
Alma Brioschi
Par ch’el sia staa ciamaa inscì perchè gh’era on laboratòri dove faseven i còrd.
La mia mama la diseva anca che in di sètt locai (duu, vun, vun, vun, duu) alt, credi, pussee de quatter meter in del corridor doe stavi de cà mì, gh’era staa on allevament de bigatt (bachi da seta). Mah!
Mì pòdi però dì come l’era quand ghe seri mì, sin’al 1962.
Dal grand cancell de la via Àrena, ch’hoo mai vist avert, saraa-sù cont on gròss rampon, doe numm ioeu fasevom l’altalèna, partiva on “pass carraio” con di bèi lastron de beola parallel ch’el iniva in fond al vicol in doe gh’era on alter cancell pussee piccol e anca quèst semper saraa.
A manzina gh’era: el tabacchee, la portineria, el cortilett ch’el portava a la prima scala (trii pian: mì stavi al segond), ona linotipìa, el lustrô, el magazzin de l’ortolan, poeu ona pòrta stretta che la portava ai alter scal (duu pian). Tutt el pee de cà a manzina l’era unii.
A dèstra gh’era on piccol bersò del tabacchee, el cortil grand con giò i sass de rizzada, “el villino” doe sòtta gh’era la ruéra, la tromba de l’acqua.
Numm se andava denter dal grand porton de lègn, in via Scaldasô al 22.
De facciada gh’era on’altra scala (duu pian) e anca la cantina diventada poeu, in temp de guerra, el nòster rifugio e che l’era stada pontellada con di gròss trav de lègn per sostegnì la vòlta.
In del vicol, semper a la dèstra gh’era on magazzin e on grand porton cont on cortilett de doe se podeva andà in sul cors Ticines.
Gh’era cinquanta famìli con “questi servizi”: i gabinetti a la turca, sui pianeròttol d’ògni pian; sui ringher, on piccol lavandin de granii e la ruera dove se buttava giò domà la ròba che se scartava quand se faseva de mangià e i vanzausc (avanzi).
Voeuri anca dì che al primm pian de la mia scala gh’era on perucchee de òmm (se fa per dì) perchè la “bella Vanda” e la Vittorina e Co. eren sò client e quand se guardaven mal, diseven: “Se gh’avessom sù di campanèi, sentariov quanta musica per Milan!”.
On quai ann dòpo la guerra in doe gh’era el “rifugio” gh’è andaa denter ona fabbrica de scal.
Hann sbattuu giò tusscòss e hann faa-sù di cà noeuv  compres el tabacchee.
Tratto da: “Milan l’è grand, l’è bell, l’è viv” - Edizioni
Meneghine Circolo Filologico Meravigli
fine pagina