Legnano story - note personali
Precedente  |  Successivo ]     [ Su  |  Primo  |  Ultimo ]     (Article 148 of 293)
 
 
 
Principessa del Borgh
 
Principessa del Borgh inscì la ven nominada da Alessandro Manzoni in del IX Capitol di “Promessi Sposi”, la Mònega de Monza.
Questa l’è la stòria de la soa vita tribulada .
Marianna de Leyva la nass a Milan in del 1575 da ona famiglia de sciori che stava de cà a Palazz Marin.
La mamma l’è Dònna Virginia Marino, tosa di Tommaso Marino, padron del Palazz pussee ricch che gh’era a Milan, el pader l’è Don Martino de Leyva,
Princip e gentilòmm milanes.
La tosetta la ven afidada a ona balia de nòmm Vittoria, perché la mamma Dònna Virginia la moeur inottober del 1576.
La cress senza l’affett d’ona famiglia e dòpo la balia,  la ven ciappada in afidament da la contessa Clara Torniello, con l’assegnazion d’ona eventual dòtta de 7000 “ducati” per quand l’andarà sposa.
I primm bellee che la ricev Marianna hinn pigòtt vestii de mònega e immaginett de sant.
A ses ann, semper tegnuda d’oeugg dal pader pòcch tener con la soa ultima tosa, per dagh ona decisa istruzion religiosa, la ven missa in Convent. Da la Mader Badessa e dai alter mònegh l’è ciamada “Signorina” cont on trattament particolar: on lett in d’ona stanza tutta per lee e on pòst a tavola riservaa. Tutti la tratten cont ona falsa famigliarità, cortesia e carezz  bosard e in considerazion del sò comportament de sottomission la ven indicada come esempi de seguì.
Quand per on mes la torna in del palazz del pader, la capiss la diversità tra la vita grisa in del Convent e quella libera de la gent che viv in città e per lee questi hinn sensazion de giòia profonda.
El pader però la ten in dispart senza mai falla partecipà ai riunion, ai fest de famiglia e de soramaròsscontrollada da ona severa camerera guardiana che la  ruspana sù.
Lee la sa pù còsa pensà de sta segregazion, in ‘a quand la se decid a scriv al Princip ò per mej dì sò  pader, ona lettera dove la domanda perdon per el sò scontros comportament e la esterna la soa decision.
El Princip la manda a ciamà e tra la meraviglia de tutti, el comunica che la soa tosa, “pecora nera” de la famiglia, “è risoluta a prendere il velo”.
Parent e amis ghe fann milla compliment e congratulazion per la decision tanto attesa. Perina i servidor che la guardaven de sbiess, adess la quatten de attenzion, ubidient a ògni sò desideri ò ordin.
I giovin mònegh vegneven ciama “sposine”. Parent e amis vegnen invidaa a on banchett per congratulass per la guarigion de la falsa malattia che la tegneva lontana da qualsiasi presenza ai fest de famiglia,
come eren staa informaa dal Pader Princip.
Dòpo tutt sto gibileri lee, pentida d’avè ciappaa sta decision, la scriv ona lettera al Vicari di Mònegh per dichiarà la soa confusa vocazion, senza avegh rispòsta.
El 15 de marz del 1589, a tredes ann, a Mariannade Leyva ghe metten sù el vestii de mònega come prescritt da “norme canoniche” e come decis da sò  pader Don Martino de Leyva e la ven sarada dent in del “Monastero di Santa Margherita a Monza”.
Con “rogito notarile” el pader el dev deposità la dòtta spiritual calcolada in 6000 “libbre imperiali”.
La cerimònia per el versament de sta dòtta con “rogito” del nodar Giovanni Battista Visconti, la ven celebrada in del parlatòri del Monaster a la presenza de vint mònegh e alter important personagg come testimòni, ma già dal 10 de settember del 1591 i mònegh del Convent registren che Don Martino el domanda ona dilazion per el versament de quell che gh’è staa concordaa.
El 12 de settember del 1591, Marianna l’è costretta a ciappà i vòti, senza avegh la vocazion religiosa cont el nòmm de Suor Gertrude Virginia Maria, da tutti mej conossuda come “la Monaca di Monza”.
L’ann 1597 el segna ona svòlta in la vita de Suor Vir-
ginia per la conoscenza del giovin Giovanni Paolo Osio ch’el sta in d’ona cà de sciori e nobil cont on giardin ch’el conina cont el mur del Monaster.
L’è on bell giovin ricch, senza art né part, ma el po’  vantass de frequentà amicizi important conossuu anca da la mader Badessa del Monaster de Santa Margherita.
Dòpo vari inconter, Suor Virginia la gh’ha ona re-
lazion amorosa con sto nobil Giovanni Paolo Osio che la va innanz tanto temp anca se nissun dev vegnì a conoscenza de sta situazion che la pòrta a partorì in Convent on para de iolin, ona tosetta poeu tirada granda in segret dal pader Giovanni Paolo Osio.
Se dis anca che chi tentava de divulgà sta relazion scabrosa che se ripeteva in convent da diversi ann, el vegneva faa foeura.
Defatt, l’unica mònega che voeur spiattellà tusscòss ai superior, prima la ven segregada in d’ona cella malsana poeu mazzada e portada de nascondon foeura del convent mòrta, fada passà da on bus in del mur che conina cont el giardin del l’Osio. Quand se ven a scoprì la longa assenza de la mònega da tutti i funzion del Convent, se dis che l’è scappada in Olanda.
On tal Giuseppe Molteno, agent di tass del De Leyva, misteriosament anca lù el ven mazzaa; ven accusaa el giovin Osio ch’el mena i tòll e el se slontana de Monza.
Dòpo on ann, el torna indree a Monza e el frequenta ancamò el Convent grazie a la collaborazion de dò mònegh Benedetta e Ottavia che sann, veden i moviment innanz indree del dì e de nòtt, ma stann citto.
La relazion cont el Paolo Osio la va innanz semper de nascondon come cunta sù anca Manzoni in del romanz “I Promessi Sposi.” al capitol IX.
La Mònega de Monza la se comporta come ona Badessa, perché l’è libera de fà quell che la voeur, come descritt in di Promessi Sposi, quand la ricev Agnese e Lucia che presenten alla “Signora del Monastero” ona lettera de raccomandazion de “Fra Cristoforo” dove el domanda la soa intercession per accettà Lucia in Convent e proteggela dai sgrini d’on minaccios Don Rodrigo.
El Manzon el fa notà che dai bend a piegh che incornisen la soa faccia smòrta, se ved ona ciòcca de cavei negher sbilzaa foeura da la scufia per ona dimenticanza e ona ciara eversion a sottostà ai regol del Convent che impòn a tutti i mònegh de tegnì i cavei rasaa.
La soa vita l’è ancamò tempestada da alter situazion de intrigh, cattiveri, maldicenz, denunc, process e mazzament.
El Cardinal Federico Borromeo quand el ven a savè che suor Gertrude l’è stada costretta a ciappà i vòti, contra la soa volontà, el cerca de falla vegnì foeura dal Convent, ma l’è ancamò pesg, perché la ven processada in del 1608, condannada e trasferida in de la “Casa delle Convertite di Santa Valeria” a Milan, insema a 122 baltrescan in d’ona cella de gran penitenza, come murada viva da dove la tenta de scappà e inanca de massass.
La resta lì in‘a la in di sò dì, el 7 de gennar del 1650, quand la mòrt la libera da l’avversion a ona vita de patiment, pentiment, peccaa, mancanza de vocazion, ma cont el desideri de vess perdonada e desmentegà tucc quei che gh’hann mai dimostraa comprension e amor sincer.
Dedree d’ona cancellada de quell che gh’è restaa del Convent de Santa Margherita a Monza in via Marsala, gh’è on affresch ch’el rappresenta la Madònna Addolorada e se dis che el pittor l’abbia ritratt el nòbil faccin de la Monega de Monza.
 
 
 
GLOSSARIO
Bellee = giocattoli
Soramaròss = soprattutto
Ruspana sù = strapazza con sgarbo
Gibileri = clamore
Tirada granda = allevata
Menà i tòll = scappare, svignarsela
Stann citto = non parlano
Sgrini = artigli
Baltrescan = prostitute
fine pagina